Quan el que fèiem es torna impracticable, no és moment de tornar a la versió antiga del que ja coneixíem, és moment d’inventar nous formats per no perdre res del que havíem guanyat. És moment d’innovar en participació digital.

Aquest és un exemple de solució: creació de kits divulgatius acompanyats de dinamització en línia, però no són l’única opció. A la ciutat de Viladecans hem participat en el disseny d'una ruta matemàtica on la mateixa ciutat ens ajuda a treballar les matemàtiques proposant-nos reptes matemàtics de probabilitat, trigonometria, successions, geometria, càlcul, vectors… Podem fer-ho sols, no cal contacte físic, ni aglomeracions, només necessitem un telèfon mòbil, el nostre enginy i la ciutat. La interacció està garantida. Així com l’aprenentatge contextualitzat i una mica de mobilitat. El moviment ajuda a estimular el nostre cervell.

“No és moment de tornar a la versió antiga del que ja coneixíem."

Les classes i extraescolars van esdevenir digitals. La primera reacció fou transformar en un dossier educatiu tots els materials que es volien treballar a les aules o a l’Espai Mandarina. Tot i que aquesta primera proposta contribuïa a fer que les famílies poguessin seguir amb el programa a casa, aquesta solució no era suficient. Com poden experimentar un grup d’alumnes en la distància? Què necessiten compartir? Uns materials, una dinamització i un intercanvi de dubtes i solucions. Doncs això és el que vàrem intentar proporcionar-los a través de crear uns kits d’experimentació, uns dossiers de treball, unes sessions en línia basades en la presentació de reptes i seguiment de projectes i espais digitals de plantejament de dubtes. Així van néixer iniciatives com els monogràfics steamONlab duts a terme a l’Espai Mandarina o el taller Teixits Intel·ligents desenvolupat per al TecnoCampus a Mataró.

Kit de materials per a tallers a distància

Durant aquest any i mig hem vist com molts dels formats culturals esdevenien impracticables. Com podem mantenir la interacció en un museu o un taller basat en el fer dels visitants i participants, si no es pot tocar? Evidentment, caldrà repensar l’experiència, però no des de la seva forma, sinó des de la seva essència. Segurament, exemples de com fer aquesta transició n’hi deuen haver diversos. Nosaltres volem compartir algunes de les experiències i experiments d’èxit explorats per la Mandarina de Newton.

De la mateixa manera que en aquests darrers mesos la digitalització s’ha fet imprescindible, ja fa uns quants anys que la transmissió de coneixements ha vist la necessitat d’incloure la participació en els seus processos per esdevenir efectiva. Això vol dir que fa temps que la cultura i l’aprenentatge posen el visitant i l’aprenent al centre, i intenten generar discursos que no siguin unidireccionals i que fomentin el pensament crític, les aportacions individuals i grupals o la creativitat i intel·ligència col·lectiva. Recordem, per exemple, que ja l’any 2010, la Mandarina de Newton iniciava una interessant col·laboració amb l’equip del CCCBLab per abordar la integració de conceptes com ara la investigació, el desenvolupament i la innovació en l’àmbit de la cultura, i en particular per explorar el concepte de participació i cocreació cultural. Dos anys més tard, inauguràvem, a l’Arts Santa Mònica, una exposició cocreada amb el públic: Science of the City, col·laboràvem amb el CSIC per cocrear recursos educatius i iniciàvem el camí que donaria pas al programa Laboratori d’Idees del Parc de Recerca de la UAB (PRUAB)  on, a partir de metodologies pròpies del Design Thinking, la Universitat s’obria a cocrear amb l’empresa. Han passat més de deu anys, la participació i la cocreació han esdevingut una pràctica habitual en la comunicació científica, la gestió cultural o la transmissió de coneixement. Quin sentit tindria doncs, tornar a oferir només xerrades magistrals, formats unidireccionals i pràctiques pròpies del passat? Repensar la participació en clau digital és, avui dia, gairebé una obligació.

La Covid-19 ha accelerat la transformació digital i ha contribuït al fet que sigui necessari incorporar nous reptes a la gestió cultural i educativa, així com a fer evolucionar els antics.