Projectes amb equips físics i equips virtuals

D'altra banda, és possible que una proposta en línia espanti aquells qui no es troben còmodes en entorns tecnològics o no satisfaci a aquells qui vulguin sumar a l'experiència el fet de sortir de casa i relacionar-se. És per aquesta dualitat que valdria la pena explorar la possibilitat de fer una hackató, educativa, cultural o empresarial, amb equips treballant en remot i equips presencials o potser amb fases de treball en línia i fases de treball físiques. L'espai i el temps són, com sempre, dues variables interessants a explorar.

“La fisicalitat i la virtualitat podrien ser pensades com dos individus amb una relació de mutualisme”.

Una hackató o una iniciativa de cocreació en línia, ens permetrà arribar a persones que estan geolocalitzades en diferents parts del planeta, permetent que les fronteres s'esborrin. A més, també afavorirà la participació en aquestes sessions de persones amb dificultats diverses, com per exemple problemes de mobilitat, de salut o de conciliació. Una activitat en línia, ens permet arribar a persones que es troben en poblacions remotes amb una petjada ecològica menor a la qual suposaria el seu desplaçament. També facilita la participació de persones que han de fer repòs, necessiten estar aïllades per temes de salut o es troben a l'hospital. Finalment, permet a les famílies sumar-se a iniciatives en horaris que no podrien abandonar la llar perquè tenen persones a càrrec seu.

EduHack. Hackató educativa presencial dins del marc d’mSchools.

Plataformes col·laboratives com ara Miro o Mural, entre d'altres, permeten simular entorns de cocreació presencials, a partir de dinàmiques pròpies del Design Thinking o pensament de disseny. Gràcies a aquest fet podem donar coherència a un projecte participatiu que es dugui a terme en els dos espais de joc, la realitat física i la realitat virtual.

Hi ha qui diu que els esdeveniments físics no són comparables als esdeveniments virtuals, i segurament en alguns aspectes tenen tota la raó. De fet, molt probablement el repte rau a deixar precisament de comparar-los i enfrontar-los, per pensar en un model que ambdós mons dialoguin i es complementin.

Aquests darrers anys hem incorporat moltes eines digitals a les nostres pràctiques habituals. L’any 2017 col·laboràvem amb el Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya i GSMA, dins el programa d’mSchools, en l’organització d’una hackató educativa presencial, l’EduHack. Cinc anys més tard, hem tornat a fer una hackató educativa, però aquest cop virtual i internacional. Què podem aprendre d’aquesta translació del món físic al virtual?

En biologia, el concepte mutualisme fa referència a una relació a llarg termini entre individus de diferents espècies en la qual els dos individus es beneficien i evolucionen conjuntament. Seguint l'esperit modernista, podríem inspirar-nos en la natura per assimilar la fisicalitat i la virtualitat a dos individus de diferent espècie que estableixen una relació de mutualisme. Com materialitzem convivència?

Fa gairebé deu anys que la Irene Lapuente, directora de la Mandarina de Newton, dona classes de cocreació al Màster en Recerca per al Disseny i la Innovació que ofereix l'Escola de Disseny Elisava. Les seves classes combinen teoria i pràctica, i l'alumnat ha de dissenyar un procés de cocreació que du a terme amb els stakeholders del seu projecte a l'aula. Durant molts anys, aquests dissenys eren exclusivament presencials. Mai faltava la creativitat: tasts d'aliments, estratègies molt visuals, performativitat... Just abans de la pandèmia, algun dels grups de treball es va començar a enfrontar al repte de la mobilitat: els clients dels projectes en els quals treballaven no podien apropar-se a Elisava. Així, tots junts vàrem començar a explorar eines participatives en línia. I quina sort que vàrem tenir, perquè gràcies a aquesta exploració vàrem poder traslladar totes les classes de cocreació i tots els pilots de l'alumnat del curs 2019-2020 a la virtualitat. Aquest any, en canvi, hem pogut tornar a la presencialitat, però ja no ho hem fet com abans. Alguns equips utilitzaven tauletes per posar en conversa a participants que no es podien traslladar. En aquest cas, podien fer servir plataformes com les que es mencionaven abans, o comptar amb les mans físiques dels dinamitzadors que mouen els pòstits i afegeixen gomets de color allà on els participants indiquen. Aquest ha estat una mostra híbrida, diversa i rica.

Projectes amb fases físiques i fases virtuals

En col·laboració amb la Fundació Ciutat de Viladecans, la Mandarina de Newton ha dut a terme un projecte on la cocreació ciutadana ha ideat solucions utilitzant la Internt of Things (IoT) per donar resposta a reptes de la biblioteca. Aquest projecte va iniciar-se de forma virtual amb uns tallers de divulgació i cocreació que esdevingueren unes infografies que inspiraren programadors locals treballant conjuntament en laboratoris físics a programar aquestes solucions. Aquesta no és la primera vegada que la Mandarina de Newton juga a travessar la línia entre lo físic i lo virtual dins d'un projecte. L'any 2010 Expolab: De la contemplació a la participació, explorava el paper dels comissaris en la ideació i disseny d'exposicions. Aquest projecte va iniciar-se amb sessions físiques de cocreació, es va traslladar el món de Second Life on va viure una fase de disseny de producte, per acabar amb un procés de votacions híbrid físic i en línia. Aquest projecte va rebre el Linden Prize 2010, guardó promogut per Linden Lab, creadors del món virtual Second Life. Més endavant, l'exposició Science of the City, es va cocrear seguint un procés simètric, en comptes d'iniciar-se físicament, va començar en línia amb un concurs audiovisual per després passar a les trobades presencials del grup d'investigació, art, ciència i tecnologia de la Universitat de Barcelona, imarte.

El disseny de projectes ha de ser com la composició d'una melodia. Ha de jugar amb els temps i els ritmes. Ha de ser un còctel de l'ahir, l'avui i el demà. No podem quedar-nos en l'exclusiva virtualitat, però tampoc podem tornar a la fisicalitat com si res no haguéssim après. Hem de jugar amb el temps i l'espai per posar-hi notes de tot allò que ara sabem. El mutualisme entre els corpuscles i les ones esdevé innegociable.