Després de virtualitzar les diferents fases pròpies del Design Thinking, ens varen proposar el repte de simular una dinàmica de networking de forma virtual. En aquest cas, el taller va consistir en dinàmiques de cocreació i treball grupal i per equips seguint la nostra filosofia que el worknetting pot ser molt més potent que el networking, però no ens podíem quedar només en el treball per equips. El nostre client volia que tothom tingués l’oportunitat de xerrar amb tothom, com succeeix a les pauses per prendre cafè i pastes en un esdeveniment físic. Desitjava que els participants trobessin un espai de lliure relació on poder fer petites converses i allargar-les si les trobaven interessants o trencar-les i anar a conèixer a una altra persona. Intercanviar idees, contactes i propostes per pol·linitzar els assistents i institucions amb possibilitats de futur, però de forma virtual.  Així va ser com vàrem conèixer Wonder.

Wonder és una plataforma que fa real les trobades virtuals.

“Es poden pol·linitzar idees, contactes i propostes de futur amb eines virtuals”.

Prototipus d'aplicació per a pacients i familiars de persones amb malaltia renal crònica.

També fou un repte idear plantilles que ens permetessin ajudar els participants a prototipar serveis, objectes, estratègies. L’objectiu era facilitar la feina de prototipat a persones que potser no se sentien tan còmodes amb la tecnologia, alhora que no els acotàvem en excés el procés creatiu. Normalment, quan els participants es poden relacionar directament amb els materials no tecnològics de prototipat -plastilina, cartolines, retoladors, pals, LEGO, etc.- el procés acostuma a ser molt intuïtiu. En aquest cas també havíem de proporcionar-los matèries primeres, però virtualitzades. I ho vàrem aconseguir! El treball dut a terme amb la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) per a cocrear una Eina tecnològica per a persones amb una malaltia renal crònica, va ser tot un èxit.

Aquests darrers anys hem tingut la sort de treballar en un gran nombre de projectes en línia. Ens hem vist obligats a virtualitzar activitats d’escalfament, d’ideació, de prototipat… i fins i tot sessions de networking!

Des de la Mandarina de Newton mai hem estat massa a favor del networking, més aviat ens hem decantat pel worknetting. És a dir,  per crear vincles un cop has treballat amb algú i no pas abans. És cert que  la bioquímica ens fa sentir més a prop d’unes persones que no pas d’altres, però no és infal·lible. Si vols conèixer i explorar la teva compatibilitat amb algú, no hi ha res com fer un projecte plegats. Com podem traslladar les trobades de networking o worknetting al món virtual?

Tot un repte pensar com es pot preparar als participants a tenir el mínim d’habilitats digitals necessàries per no desanimar-se en la interacció i l’estat d’ànim necessari per iniciar-se en un procés creatiu. Pel que fa als escalfaments, hem trobat que les anècdotes de vida poden ser un bon punt de partida i que l’humor funciona tant sense com amb pantalla.