Quan s’albirava el final de la pandèmia i començava aquesta pretesa nova normalitat -que consti que no ha acabat la cosa encara-, les discussions de traç gruixut dictaven sentència: uns afirmaven que ja no hi havia marxa enrere, que tot seria digital; els altres tot el contrari, no n’aprendríem, tornaríem on érem al principi com si res no hagués passat. Aquesta batalla adobada entre apocalíptics i integrats -com deia Umberto Eco- ens ha fet viure en una polarització entre els que abracen la tecnologia cegament i sense fissures -i han pres un gran impuls amb l’oportunitat pandèmica- i els que tot ho veuen com una amenaça i, amb una al·lèrgia galopant a la tecnologia, empenyen cap a tornar al món íntegrament analògic. Però és certa aquesta dicotomia?
Com en molts casos, el camí del mig s’ha imposat. Hi ha coses que han vingut per quedar-se, d’altres tornen a ser com abans. Per tant, la polarització no és tal i la majoria de la població es troba intentant sobreviure en un món eminentment híbrid.
Qui ha dit que el món híbrid és fàcil? El camí allunyat del blanc i negre està ple de matisos. I per què no dir-ho clar: de decisions errònies, contradictòries i que poc aporten a la construcció d’una societat ben edificada. Hi ha qui ha pres la decisió de tornar al món analògic en qüestions on les millores que ha aportat la tecnologia són clarament vencedores, i a l’inrevés, aportacions irrellevants i prescindibles es mantenen amb mà fèrria.
Però pel contrari, hem vist i, fins i tot hem promogut -deixeu-nos posar la medalla- coses interessantíssimes que han sorgit en aquest context. Aquí estem, en un món híbrid en construcció, un espai ple d’oportunitats (encara que soni a frase gastada) on a la Mandarina de Newton ens hi trobem ben a gust. I és que el debat de fronteres és el nostre espai natural.
Així hem encarat la nostra manera de fer els darrers dos anys. Sempre hem treballat la ciència i la tecnologia com a eines per a la societat. Totes les eines tenen les dues cares. Un martell en mans d’un ebenista reputat pot construir els mobles més exquisits; la mateixa peça en mans d’un criminal pot trencar genolls o altres parts del cos que no volem ni imaginar. La qüestió sempre és educar en l’eina, veure-hi les possibilitats, identificar les amenaces (mirada crítica, sempre mirada crítica) i fer-la servir per a un propòsit que tingui utilitat per als seus usuaris.
I quines han estat les nostres eines aquests darrers temps?
A la nostra ja nodrida trajectòria hi hem sumat exposicions virtuals, pòdcast, cocreacions i formacions híbrides…
“Un cop superat cert esgotament en un moment que tot era virtual, és innegable trobar avantatges al món híbrid que hem encetat.”
Si no hi pots anar… entra-hi.
El passat mes de desembre estrenàvem l’exposició virtual From life to life. La situació pandèmica del moment, desaconsellava estrenar la instal·lació de forma presencial. Vam aconseguir la mateixa experiència? La resposta és que no, vam obtenir una experiència completament diferent, en realitat complementària. En una exposició virtual no hi ha horaris ni distàncies. La pots contemplar tranquil·lament durant hores, parar-te davant de la peça i estudiar-la sense pensar si hi ha algú darrere esperant o si tapes la vista… I la pots contemplar des del mateix barri o connectat a l’altra punta del món. Ara, tampoc ens volem perdre la força i els avantatges de viure una experiència analògica en directe. És per això que aquest proper novembre estrenarem From life to life a l’espai Mandarina, revisada, ampliada i complementada. A més, confiem que la versió en línia haurà servit també de tràiler per voler veure més i venir en persona quan l’estrenem. També fa aquest efecte una altra de les propostes que hem treballat en els darrers temps: el projecte Ciutat Augmentada. El portal és una visita cultural per una Barcelona tecnocientífica, que tant serveix com a experiència virtual per al públic que viu lluny de Barcelona alhora que aporta Realitat Augmentada a les persones que visiten els indrets proposats a la ciutat.
Audiovisual promocional de l'exposició From life to life
Processos de cocreació i formacions híbrides
Els successius confinaments ens han deixat com a herència la massificació del teletreball i de les classes en línia. Un cop superat cert esgotament en un moment que tot era virtual, és innegable trobar avantatges al món híbrid que hem encetat.
Per exemple, ara ja no hi ha excusa perquè una bona part de les reunions de feina passin a ser virtuals. El planeta, la conciliació familiar i els nostres nivells d’estrès ho agrairan. La presencialitat suposa temps, kilòmetres i contaminació, i en alguns casos no aporta cap avantatge determinant.
En el nostre cas, hem experimentat aquesta hibridació també en formacions i processos de cocreació. Ens vam plantejar: i si fem formacions on només calgui la presencialitat en alguns moments i la resta del temps oferim un assessorament en línia perquè les persones beneficiàries d'aquestes formacions puguin treballar des del lloc que desitgin? Així va néixer SteamONlab. I aquesta hibridació, fins i tot, ens va aportar un avantatge que millorava la presencialitat. Fins ara, projectes com aquest s'implementaven a l'espai Mandarina i al seu voltant. Amb aquesta redefinició, l'espai d'actuació esdevé il·limitat. Com a exemple, ara és possible fer un timelapse de com creix un camp de conreu a la casa dels avis, amb l'assessorament en línia i amb les coses que hem après en una primera sessió presencial. A més, afegint streaming a les sessions presencials, hem pogut comptar amb alumnat de fora de Barcelona.
D’altra banda, també hem treballat en processos de cocreació de forma virtual. Aquests processos presenten avantatges en les dues modalitats (presencial i en línia), però l’eclosió de la virtualitat ens ha permès treballar en projectes on les persones participants tenien problemes de mobilitat. Ben aviat, més detalls sobre aquest projecte en un article a transmedia_LAB.
Formació online realitzada per la Mandarina de Newton
Pòdcast
El darrer apropament que hem fet ha estat al format pòdcast. No és que el descobrim ara perquè hem col·laborat en diverses ocasions tant amb pòdcasts com en programes de ràdio que posteriorment s’han encapsulat. Però sí que hem volgut fer un acostament per quedar-nos-hi. El pòdcast és una eina comunicativa molt potent. Amb la immediatesa de la ràdio, però amb la flexibilitat de poder-ne disposar quan vulguis. Les possibilitats narratives, culturals, divulgatives i educatives són molt destacades.
De fet, cada format té el seu atractiu. No en va molts periodistes escriuen al diari, fan col·laboracions a la ràdio i apareixen a la televisió. O els actors i actrius que troben plaer fent sèries, cinema o dalt els escenaris. Ara bé, els pòdcasts estan de moda i és que és un format molt directe i es pot produir amb molt pocs recursos. A la Mandarina ens engresquen molt els audiovisuals, però per fer-los ben fets, cal més producció. De fet, podem trobar molts vídeos a les xarxes que en realitat són ràdio en colors. Tant per tant, fem un pòdcast ben fet (i si a més el gravem en vídeo, fantàstic).
Pòdcast enregistrat a l'Espai Mandarina en un vídeo 360
Alguns formats i algunes aproximacions narratives estan de moda. Ens agraden els avantatges d’aquests formats, no la cotilla narrativa que alguns youtubers, podcasters o streamers s’autoimposen. I per això, apostem sempre per una mirada crítica als formats. Les modes ens porten a llocs comuns. Però dels llocs comuns, siguin físics o virtuals, en podem treure sempre aprenentatges.
