Els hàbits determinen el tipus de vida que seguim i això pot influir en el benestar de cada un. El cos humà funciona a través de sistemes, en els quals participen diferents elements: factors interns i factors externs. Segons el tipus de vida que tinguem, el cos seguirà el procés òptim, i estarem sans, o fallarà en alguns dels sistemes, i contraurem algun mal. Els ritmes del món actual s’han accelerat i això ha reordenat les prioritats de les persones; el consum d’ultraprocessats i fast food, el sedentarisme o l’excessiu consum de pantalles pot tenir efectes nocius sobre el nostre cos.

El menjar que ingerim pot fer que estiguem bé o malament: el mal de panxa és un indici per saber si estem malalts o no. Això és perquè la microbiota —humana—, el conjunt de microorganismes que habiten el cos humà, principalment l’intestí gros, influeix tant en la salut física com la mental. Aquests microorganismes ens ajuden a digerir aliments, però també s’encarreguen de produir vitamines, hormones i altres substàncies que el cos necessita per funcionar; però, a més a més, són els encarregats d’entrenar el sistema immunitari.

En el capítol Alimentació i micro vida del pòdcast Transmèdia_LAB, Cristina Sáez, periodista especialitzada en ciència, salut, medi ambient i cultura digital, i Alba Coll, dietista-nutricionista de la Fundació Alícia, varen presentar el llibre La Ciència de la Microbiota. Sáez ha preparat, juntament amb la fundació, una guia imprescindible per cuidar dels nostres bacteris intestinals i que ells ens cuidin a nosaltres, ple d’estratègies pràctiques basades en evidències científiques per a aprendre a menjar bé, cuidar la microbiota intestinal i, en definitiva, estar sans i feliços.

La microbiota —humana—, el conjunt de microorganismes que habiten el cos humà, influeix tant en la salut física com la mental.

La microbiota en funcionament

La microbiota ens prové de les mares: quan sortim de l'úter, el cos rep la primera descàrrega de bacteris i aquests comencen a formar la microbiota del nadó; el segon detonant és la llet materna, el primer aliment que ingereixen els infants quan neixen, generalment. A partir d'aquí, el cos entra en contacte amb bacteris de tot arreu —del que ingerim, del contacte humà, dels ambients que freqüentam—, i tots ells formen i enriqueixen la microbiota.

Si ens hi fixam, l’alimentació és un dels factors que incideixen en aquest conjunt de microorganismes; per això, feim referència a l’efecte que té aquesta en la microbiota i, per extensió, en el nostre benestar. Els microorganismes que la conformen transformen el que mengem en molècules que interaccionen amb el nostre cervell generant descàrregues de dopamina, o de serotonina, per exemple; i això és el que pot influir en el nostre estat d'ànim, en l'energia que tenim o en les ganes de fer esport.

Streaming 360º de Alomentació i microvida

Les expertes asseguren que “la millor manera de cuidar la microbiota és a través de l’alimentació". Si no menjam els aliments adequats, la microbiota no funcionarà com toca, i no ens beneficiarem de tots els processos que contempla el nostre cos.

Menjar bé: clau per viure bé

Està demostrat que la dieta mediterrània és la més sana i la més sostenible. Aquest patró alimentari ens ofereix tots els nutrients i greixos que la microbiota necessita: peix, carn, cereals, llegums, oli d’oliva… productes dels territoris propers al mar Mediterrani, on vivim.

A més a més, hem de tenir en compte que el nostre sistema digestiu ja coneix aquests aliments. En canvi, els productes d’altres cultures, com podrien ser les algues japoneses, suposen fer un esforç a la Nostra microbiota, ja que no pot digerir-les.

Per viure bé, però, també hem de tenir en compte el territori. La dieta mediterrània és sostenible perquè consumeix producte local, del lloc on ens situam. Si canviam els productes de la terra, per d’altres importats, a part de fer mal a la nostra microbiota, també farem mal al planeta, per tot el que suposa produir a gran escala i transportar-ho.

Òbviament, però, per tenir una bona salut, cal que gaudim del què menjam. El plaer és un tercer factor clau per la nostra salut física i mental. Per tant, no ens hem de castigar a l’hora de menjar. Hem de menjar sa, però també podem fer excepcions, per complementar la dieta, amb un dolç, o algun menjar exòtic.

La vida moderna: un atac a la panxa

Però el menjar no és l’únic factor que influeix en la microbiota. Com que aquesta està connectada al cervell, les funcions de cada un afecten de forma bidireccional. Així, els elements característics del món actual, són els principals enemics de la nostra salut.

L’estrès ens desestabilitza, no dormir prou crea sensació de jet-lag en la microbiota, la qual canvia els ritmes. En canvi, fer esport o tenir una bona vida social són maneres d’incentivar l’activitat i d’intercanviar bons microbis, per enriquir la microbiota. Cal tenir en compte que, tot i que la microbiota ens fa únics, ja que el 70% és pròpia de cada un de nosaltres, les persones que conviuen i comparteixen un entorn intercanvien microorganismes, i conformen una microbiota similar. Per tant, socialitzar, compartir moments amb els amics i tenir una vida social plena, és bo per al nostre cos i per a la nostra salut.

Per tant, adquirir bons hàbits —fer esport, cuinar bé, fer diferents menjades durant el dia i socialitzar—, és a dir, frenar el ritme de vida en aquest món globalitzat, és important perquè el nostre cos funcioni adequadament, i tenguem una bona salut.