La cuina i la fotografia estan més connectades del que pensam. Ambdues disciplines permeten transmetre i expressar-se, artísticament, culturalment o sentimentalment. La fotografia captura moments, siguin situacions reals o figurades, que t'evoquen a unes circumstàncies concretes. La cuina, sense fer-se enfora, és representativa d'una cultura i un lloc; i, per tant, quan menges, t'hi pots traslladar i viure una experiència culinària.

En el capítol La mirada gastronòmica del pòdcast Transmedia_LAB es parla sobre fotografia i alimentació amb Elisenda Fontarnau. Fotògrafa, llicenciada en Belles Arts per la Universitat de Barcelona, ha explorat la cuina a través de la imatge i la performance. Li interessa tota la cosa culinària com a forma d'expressió cultural i política, i la fotografia i el moviment, com el llenguatge que l'acompanya.

Fontarnau explica que la seva necessitat de parlar de menjar és herència de la passió que en tenien els pares, que el consideraven un plaer visual. Considera que menjar aporta un benestar interior, però també un d'exterior, a través de la vista, l'olfacte... Durant el programa, es tracten diferents temes, com la creativitat, el consum, la composició o la manipulació, i podem veure com tots aquests mantenen relació tant amb la fotografia com amb l’alimentació.

"Li interessa tota la cosa culinària com a forma d'expressió cultural i política, i la fotografia i el moviment, com el llenguatge que l'acompanya."

Idear

Per començar, per fer una foto, necessitam tenir una idea. Per això, cal ser creatius. La creativitat, segons explica Fontarnau, demana focalitzar-se en una idea que t'interessa i tenir-la present, mantenint així el cervell actiu. Hem de prendre consciència de l'estat creatiu en què ens trobam: baixar la creativitat a terra i que no sigui només un concepte, sinó saber que aquella idea és física.

"Ser creatiu és una actitud, un plaer humà i una filosofia de vida", defineix la fotògrafa. Considera que és una manera d'estar aquí i ara, perquè n'has de ser conscient i processar els pensaments i les idees. Creu que és una manera de reivindicar-se davant un món en el qual hi ha una demanda elevada de resultats, generada per un motor l'econòmic que estira.

I això també afecta la cuina. Per cuinar, també cal tenir una idea; i per gaudir-ne, cal ser creatiu, per tenir una gran varietat d'idees i de plats. Però, les rutines accelerades del segle XXI ens han empès a menjar a desgana plats precuinats, amb pressa; o, ni a menjar. La filosofia consumista i accelerada del nou món no lliga amb els requisits de la creativitat.

Elaborar

Però la creativitat es pot entrenar. Per una banda, es pot entrenar el cervell per capturar millors imatges. Fontarnau defensa que la creativitat s'entrena passant a l'acció; no ha de quedar només en una idea, sinó que hem de fer coses —fotos, ballar, cuinar, etc.— per mantenir-nos actius i enriquir-la. La fotògrafa explica, a tall d'exemple, la seva experiència amb la lomografia, a través d'una càmera russa que la va acompanyar durant anys per tal de fotografiar el seu entorn, la família i els amics, en forma de diari fotogràfic. El llegat d'aquesta època ha quedat gravat en la seva mirada, però també en la seva capacitat creativa, ja que durant un període de temps va haver de tenir la mirada fotogràfica activada al cervell. I el mateix pot passar en la cuina: com més cuines i proves als fogons, més idees poden arribar a sorgir.

Streaming 360º de La mirada gastronòmica

La manipulació i el muntatge han contaminat la senzillesa d'aquestes accions, i ara tot és ultraprocessat.

Però, les coses ja no són tan senzilles. La manipulació i el muntatge han contaminat la senzillesa d'aquestes accions, i ara tot és ultraprocessat. Però, les composicions formen part de la realitat? Les fotografies generades per la intel·ligència artificial, per exemple, són difícils d'identificar, si no es té un ull clínic; semblen reals. Quan llegim l'etiquetatge de molts productes, veim els percentatges del que realment porta un menjar: additius, aromes... I encara arribam al súmmum, quan trobam els muntatges fotogràfics de menjar, de les franquícies de menjar ràpid, per exemple; el què surt a la imatge no és comestible. Aquí és quan Fontarnau defensa que la manipulació sempre hauria de ser honesta.

Consumir

En el seu compte d'Instagram, per exemple, trobam fotografies de plats amb flors. Explica que les flors són una invitació per a l'espectador a frenar i observar que és el que ingerirem, per ser conscients de l'àpat i gaudir-ne.

El consum d'imatges va en la mateixa línia. Abans de les imatges digitals, els àlbums i els records eren comptats; les fotografies eren exclusives pels esdeveniments realment importants. Ara, tenim fotografies de tot el què ens envolta, però tenim menys temps per mirar-les. Cada vegada menys gent fa àlbums; no dedicament tan de temps a tornar enrere i mirar els records que tenim guardats. Consumim les imatges molt ràpidament, per sobre, fent scroll a la pantalla del telèfon; així ens arriba molt poca informació i no gaudim del què ens passa per davant.