Els llibres infantils són plens d’il·lustracions. Abans d’aprendre a llegir, ja gaudim de les històries que ens transmeten aquells dibuixos. La il·lustració és un sistema de comunicació que permet transmetre qualsevol mena d’informació. El primer que veim en obrir un llibre de coneixement del medi o d’història, a primària, és el dibuix d’una cèl·lula o d’una pintura rupestre en una cova.

Il·lustrant la vida és el programa de Transmèdia-LAB que analitza la relació de l’art amb la ciència, concretament, a través de la il·lustració científica. Les convidades, aquesta ocasió, són Clara Borràs, especialitzada en biomedicina i il·lustració, i Bruna Dinarès, artista especialitzada en el camp de la ciència.

Streaming 360º d'Il·lustrant la vida

La il·lustració científica existeix paral·lelament al món de la investigació. Abans de la fotografia, el dibuix ja jugava un paper important en el camp de la recerca: era el sistema per plasmar la informació i que la societat pogués visualitzar aquells coneixements i resultats. Però la relació entre la ciència i la il·lustració és bidireccional. No sols la il·lustració transmet els coneixements científics, sinó que ajuda a generar informació i crear un imaginari col·lectiu. A partir de les il·lustracions ens podem imaginar i, per tant, entendre les coses. No podríem saber com són els planetes, com s’organitza el sistema solar o com és un dinosaure, si no fos a través dels dibuixos dels llibres de text, per exemple.

L’art del mètode

En general, aquestes imatges haurien de ser rigoroses; sobretot, si és per utilitzar en un departament científic i el públic són investigadors. És per això que, per a començar a dibuixar, cal haver fet una recerca prèvia. La il·lustració científica, tot i ser un art, és metòdica, com la ciència; dins la branca artística, segueix un procés creatiu, no val únicament llançar-se a dibuixar. Les expertes creuen que per saber com dibuixar quelcom, primer ho has d’entendre, has de saber quin comportament té aquell element. I, en aquest sentit, afegeixen que la il·lustració pot ser una eina pedagògica interdisciplinària útil si s’inclou en les matèries de ciència, ja que facilita la comprensió d’aquells qui no segueix els estàndards.

Entenem, així, que la il·lustració és un mètode de comunicació, ja que permet transmetre i divulgar els resultats de les investigacions. Però, a diferència de la comunicació audiovisual, que a través d’una càmera, és més immediata, la il·lustració requereix reflexionar a partir de la recerca feta. A més a més, aquesta disciplina permet mostrar coses que amb una càmera –fora del laboratori– són difícils de veure; per exemple, la vida microscòpica, una cèl·lula. Per tant, és un sistema per recopilar informació, ja que més gent podrà acudir al dibuix d’un llibre, que no pas observar a través del microscopi.

"la il·lustració pot ser una eina pedagògica interdisciplinària útil si s’inclou en les matèries de ciència, ja que facilita la comprensió d’aquells qui no segueix els estàndards."

Creant una cultura científica forta

D’altra banda, la il·lustració permet crear models estàndards d’informació. Així com una imatge mostra una única realitat, un dibuix pot fer la generalització de diferents situacions o de diferents mostres d’un mateix element. D’aquesta manera, s’acaba creant un marc mental científic en la societat.

Cal tenir en compte, però, que moltes il·lustracions han marcat prejudicis que dificulten el coneixement real. Per exemple, identificam els virus amb el color verd, però la realitat és que són elements tan petits que no tenen color.

Les especialistes expliquen que la seva feina és intentar donar la informació mastegada i treballada, apropar i divulgar la ciència i fer atractiu el contingut que pot espantar a la societat per aconseguir augmentar la consciència. També, volen millorar la comunicació entre experts en el món científic. En definitiva, incrementar la cultura científica.