No tot el que ens envolta és visible, a un primer cop d’ull. Que les ciutats són plenes de CO2 és una evidència, però l’hem vist? Veure i mirar no és tan fàcil com sembla: primer, es necessita llum; segon, existeixen universos, com el micro i el nano, que no són visibles a ull nu i es necessiten microscopis.

El pòdcast de Transmèdia-LAB ha tengut el plaer d’entrevistar dues investigadores que treballen amb microscopis diàriament per parlar de nanofotografia. Sara Martí és investigadora del grup Advanced Electron Nanoscopy a l’Institut Català de Nanociència i Nanotecnologia (ICN2), un centre de recerca dedicat a l’estudi dels materials i els dispositius en telecomunicacions, salut, energia i medi ambient. Marina Cunquero investiga en bioimatge mitjançant tècniques avançades d’imatge microscòpica a l’Institut de Ciències Fotòniques (ICFO), un centre de recerca entorn la fotònica, la ciència vinculada als fotons, les partícules de la llum dins el rang de la llum visible i l’infraroig; la seva recerca creua disciplines com la fotònica i la biologia.

Streaming 360º de Nanofotografia

La nanofotografia és una disciplina que s’encarrega d’obtenir imatges d’estructures nanoscòpiques, és a dir, elements que mesuren una milionèsima part d’un metre; són tan petits que tot allò que els envolta els afecta; el soroll o la pols poden interferir en el seu comportament mentre els observes a través d’un microscopi, per exemple. Aquest tipus de fotografia té múltiples aplicacions per a la ciència, ja que la nanociència és un camp d’estudi trandisciplinari.

Els objectes d’escala microscòpica són visibles amb un microscopi òptic, a través de les lents i del llum. En canvi, els d’escala nanoscòpica requereixen un microscopi electrònic; aquest funciona a partir d’electrons i no de fotons, les partícules de la llum. Per tant, podem veure que sense microscopis seria complicat avançar en aquest tipus de recerca.

La ciència que no veim

Cunquero treballa per a trobar una manera de restablir la visió d’aquells pacients amb una ceguera concreta, els quals les cèl·lules que capten la llum, els fotoreceptors, no els funcionen. La seva tesi pretén implementar organoides, òrgans diminuts creats in vitro en un laboratori, que regenerin la retina i siguin una nova font de fotoreceptors, per tal de recuperar la vista. També, investiga la possibilitat d’implementar microxips que funcionin com a pròtesis retinals en ulls on hi hagi fotoreceptors que encara funcionin.

Per la seva banda, Martí desenvolupa un nanofil, un fil de mida nanomètrica, que té per utilitat millorar l’eficiència de les cel·les solars. També, la seva recerca és aplicable en el desenvolupament dels ordinadors quàntics i crear un sistema de cúbits més potents a partir de nanofils; els cúbits són la unitat bàsica de computació dels ordinadors quàntics.

Les investigadores recalquen la importància dels coneixements previs per fer una bona investigació. Per investigar, primer han necessitat comprendre o conèixer altres investigacions.

Podem mirar coses que no hem vist?

Les investigadores recalquen la importància dels coneixements previs per fer una bona investigació. Per investigar, primer han necessitat comprendre o conèixer altres investigacions. Però, tot i que fa quasi 500 anys des de l’aparició del primer microscopi, no hi ha un registre fotogràfic de totes les investigacions; en el passat, la recerca implicava il·lustrar o descriure el que descobrien.

Tenir una referència del que s’està cercant ajuda en el cas d’aquests elements d’escala micro o nanoscòpica que tenen una imatge abstracta; a més a més, els prejudicis o les idees preconcebudes poden jugar una mala passada a la vista, si l’experiment no respon com esperàvem, o ens pot passar per alt una imatge que no coneixem. En aquest sentit, també hauria de ser important publicar i informar dels errors i experiments que han fallat, per no caure en el mateix més d’un cop i poder avançar en les investigacions.

Ser creatius

Però també s’ha de saber sortir més enllà per construir coneixement. La creativitat i la intuïció també són importants en les investigacions científiques. En la nanofotografia, per exemple, les imatges són les dades que es recopilen; quan una neurona reacciona a un marcador d’intensitat —un líquid de laboratori—, per exemple, apareixen diferents graus de color i això es pot traslladar a un gràfic. En la nanociència les imatges són la pròpia ciència, ja que cada àtom té un efecte a l’univers macroscòpic també; si l’estructura atòmica canvia, és observable a escala nanoscòpica i es pot aplicar a la vida macroscòpica; és a dir, en el nostre dia a dia i a la vida.