El món de les estrelles pot ser molt atractiu. Les constel·lacions del zodíac s’identifiquen amb noms que originàriament pensaren els babilonis. Els seus signes marquen l’activitat astrològica, l’estudi dels astres, el seu moviment i la seva influència sobre les persones i els esdeveniments futurs. Però, l’Univers i les estrelles es poden observar en clau artística o d’entreteniment, per la seva bellesa i espectacularitat.
L’Astrofotografia és la disciplina que captura imatges de l’Univers. Concretament, segons s’explica en el capítol ‘Fotografiant l’Univers’, del pòdcast Transmedia-LAB, amb Juan Carlos Casado, són les fotografies d’algun objecte astronòmic, sigui el Sol, o les estrelles, la Lluna, els planetes o les nebuloses.
El convidat és expert en astrofotografia, però també es dedica a la docència en àmbits com la Informàtica Aplicada, la Imatge i la Fotografia Digital i l’Astronomia. Ell és coordinador del portal tierrayestrellas.com, col·laborador de l’Institut d’Astrofísica de Canàries i l’únic membre de l’Estat Espanyol del TWAN (Thw World At Nigh), grup de persones que recopilen imatges i vídeos de paisatges nocturns, per crear un pont entre l'art, la ciència i la cultura. A més a més, les fotografies de Casado destaquen per haver estat seleccionades en 60 ocasions per la NASA com a Astronomy Picture of Day; concretament, el fotògraf es troba entre una de les cinc persones que més vegades han elegit el seu treball.
Per aconseguir aquestes imatges, però, no és suficient en enfocar l’objectiu cap el cel. Alguns fenòmens astronòmics, com els eclipsis, per exemple, es produeixen cada cert temps; per aquest motiu, ha d’esperar que passin els mesos o els anys per a poder fotografiar-los. D’altres, els ha d’anar a buscar a altres llocs del planeta. I, aprofitant que ha de viatjar, ha creat el projecte ‘Ruta de les Estrelles’, amb el qual fa viatges Per diferents llocs de la terra Per fotografiar grans espectacles celestes.
Streaming 360º de Fotografiant l'Univers
Els grans espectacles celestes
Generalment, Casado fotografia eclipsis, aurores polars i pluges d’estels, però també té gran devoció pel cel de l’hemisferi sud, el qual es mostra diferent del que es veu des de l’hemisferi nord.
Els eclipsis poden ser solars —totals, anulars o parcials— o lunars —parcials, totals o penombrals—. Tot i que semblin esdeveniments visuals, els eclipsis solars, per exemple, tenen un cert impacte sobre el medi ambient; tant la fauna com la flora reaccionen quan es produeixen. D’altra banda, els eclipsis lunars també són especials; aquests es donen perquè el satèl·lit de la Terra, la Lluna, destaca per ser gran; per tant, la distància, de la qual es troba del planeta Terra, permet que veiem la Lluna d’una grandària similar al Sol. Així, quan la inclinació de l’òrbita d’aquest satèl·lit és l’adient, es produeix un eclipsi.
Les aurores polars es produeixen a conseqüència de l’activitat solar. El Sol, a més d’emetre llum, també emet partícules d’alta energia. Aquestes, quan entren en contacte amb l’atmosfera de la Terra sol desviar-se, a causa de la magnetosfera, que funciona com a escut protector; però d’altres aconsegueixen entrar, pels pols. Quan les partícules xoquen amb l’aire de la Terra es produeixen les aurores; “una dansa de colors” considera Casado.
Té gran devoció pel cel de l’hemisferi sud, el qual es mostra diferent del que es veu des de l’hemisferi nord.
Ser capaços de veure la realitat
La capacitat visual dels humans durant la nit és limitada, explica l’expert en astrofotografia. I, segons de l’objecte o la situació que es vol fotografiar, s’ha de preparar la instrumentació més adient.
Els telescopis, per exemple, han evolucionat. No veim el mateix amb un telescopi solar, que amb un d’electrònic. Actualment, trobam el telescopi espacial James Webb (JWST), el qual, com indica el propi nom, es troba a l’espai per explorar l’Univers. La NASA vol estudiar objectes, regions i èpoques en la història de l'Univers que encara no han estat explorades, per fer créixer el coneixement en el camp de l'Astronomia.
D’altra banda, Casado explica que les càmeres que ell utilitza estan modificades amb filtres que permeten, per exemple, veure la llum vermella; la qual és poc sensible i, per tant, visible, a l’ull humà.
Els filtres de banda estreta adjudiquen colors que sí que són visibles per les persones quan el cervell no és capaç de processar la composició química d'un objecte de l'univers. I, en aquest sentit, el fotògraf creu que l'art és compatible amb la ciència, ja que aquestes fotografies poden destacar per la seva didàctica, però també pel seu aspecte visual i la seva bellesa.
La tecnologia actual permet veure elements que amb els nostres ulls, sols, no veuríem. Però no sempre és així. Tot i que els més experts tenen la capacitat de fotografiar grans esdeveniments, el que una persona corrent pot veure des de casa seva amb un telescopi no és el mateix. Pot semblar, també, que les càmeres modificades, per exemple, ens ofereixen una falsa realitat; però tot el contrari. El que s’aconsegueix gràcies a la tecnologia és fer visible una realitat que la nostra capacitat visual no pot.
L’Univers extraterrestre
Però es pot visualitzar realment tot el que no veu l’ull humà? Saber si hi ha res més enllà de l’univers és una “qüestió filosòfica”, per a Casado; però avança que, gràcies al telescopi JWST en els pròxims 20 anys potser ja es podria saber si hi ha vida més enllà del nostre planeta. Si en algun dels més de 6.000 exoplanetes, planetes que orbiten al voltant d’altres estrelles que no són el Sol, hi hagués vida, el James Webb podria arribar a veure-ho en futures investigacions.